·  TEL. +376837001 · EMAIL adord@educand.ad
 · 

Metodologia

Ensenyar a llegir i escriure a l'escola d'Ordino


"L'home té una estructura mental que li permet captar les coses de forma global i no fragmentada. De la mateixa manera, als nens se'ls hi presenta la realitat com un tot. Per tant per què ensenyar-li el llenguatge fragmentat i no com un tot, per a què després descobreixin per si sols que es pot dividir i reagrupar com la resta de la realitat?”

Partint d'aquesta concepció dels processos perceptius lligats a l'aprenentatge, i també de les teories de l'Emília Ferreiro i l'Ana Teberosky sobre com aprenen els infants a llegir i a escriure, entenem que quan els nens arriben a l'escola ja han tingut múltiples contactes amb el món de l'escrit i descobreixen les paraules orals i escrites com un tot. Aquest tot és per nosaltres el punt de partida per a entendre allò que aprenen.

 

"Darrera de la ma que escriu, dels ulls que miren i de la oïda que escolta hi ha un nen que pensa” Ferreiro i Teberosky.

En l'evolució del procés de lectoescriptura ens trobem amb una sèrie d'etapes que ens ajuden a saber on es troba cada alumne i així poder planificar a partir del seu nivell inicial de coneixements, plantejant activitats que permetin confrontar allò que saben amb el nou contingut.

 

Tot plegat és un camí apassionant, plantejant reptes als nens sobre el quals formulen hipòtesis que els porten a descobertes successives fins a dominar com funciona el sistema alfabètic convencional.

 

FASES EN L'APRENENTATGE DE L'ESCRIPTURA:

1a fase: Escriptura indiferenciada

  • Per escriure el nom d'un objecte fa el dibuix ja que no diferencia l'objecte del nom de l'objecte.

  • Després imita el traç i l'acte d'escriure dels adults fent línies, gargots, rodonetes, palets. Ja sap que dibuixar és diferent d'escriure.

 

2a fase: Escriptura diferenciada

  • L'infant empra les lletres que coneix (normalment les del seu nom...) per escriure qualsevol paraula.
  • Ja sap que una paraula està composta per lletresi que aquestes són diferents.

Si la nena es diu Cèlia escriurà...

Tortuga: OCA

 

L'infant es planteja les següents hipòtesis sobre el funcionament del codi:

Hipòtesis de quantitat: Creu que hi ha d'haver una quantitat mínima de lletres (tres o més) perquè digui alguna cosa. Regulen l'escriptura per la mida del referent: os poquetes lletres i elefant moltes lletres.

Hipòtesis de varietat interna: Pensa que hi ha d'haver variació de lletres perquè moltes lletres iguals no diuen res.

Hipòtesis de varietat externa: Considera que hi ha d'haver diferències entre escriptures perquè diguin coses diferents.

Encara no hi ha relació entre les seves produccions escrites i els significants sonors. L'escriptura continua tenint la funció de designar.

 

3a fase: Escriptura sil·làbica

  • L'infant comença a adonar-se que existeix una relació entre l'escriptura i el so. Escriu per a cada síl·laba una lletra que acostuma a ser la vocal. Tortuga seria: OUA. Papallona seria: AAOA.

Aquesta relació entre l'escriptura i la pauta sonora pot ser de dos tipus:

Sil·làbica quantitativa: Per a cada síl·laba que reconeix a nivell oral fa correspondre una lletra, sense que tingui valor convencional.

Sil·làbica qualitativa: Per a cada síl·laba que reconeix a nivell oral fa correspondre una lletra i aquesta lletra correspon al so convencional de la consonant o de la vocal d'aquesta síl·laba.

 

4a fase: Escriptura sil·làbica-alfabètica

  • L'infant comença a escriure més d'una lletra per a cada síl·laba i sap que a cada so li correspon una grafia.

Tortuga seria: TOUGA.

Papallona seria: PAAONA.

L'adult pot tenir la impressió que s'ha deixat lletres.

 

5a fase: Escriptura alfabètica

  • L'infant escriu establint correspondència entre so i grafia.

En un primer moment no domina totes les grafies (lletres) però les anem introduint a mesura que les va necessitant fins a dominar-les totes.

En un primer moment d'aquest nivell poden sorgir alguns conflictes quan apareixen síl·labes inverses (poden escriure "setudi" en comptes de posar "estudi"), síl·labes travades (posar "patit" en comptes de "partit") i síl·labes complexes ("iuna" en comptes de "lluna").

L'infant té un bon domini del codi però encara li falta aprendre bona part de l'ortografia.

En els primers anys, i amb l'afany de no frenar les ganes d'escriure dels infants, ho fem amb lletra de pal ja que motriument els és més fàcil.

 

FASES EN L'APRENENTATGE DE LA LECTURA:

Etapa prèvia: l'infant no distingeix entre el dibuix i la lletra.

Per exemple, en un conte amb imatges demanem: On és la Caputxeta? On diu Caputxeta? I no ho diferencia.

Es fixa a l'hora de llegir en el dibuix i no en el text escrit.

Si li mostrem dos dibuixos iguals amb dos noms diferents a sota llegirà el mateix en ambdós casos.

 

Etapa logogràfica: l'infant distingeix lletres de dibuix.

Per exemple, en un conte amb imatges: On és la Caputxeta? On diu Caputxeta? Fa veure que llegeix (per exemple, mira el cançoner i ressegueix amb el dit).

Reconeix logotips i marques, però no reconeix aquelles lletres en altres textos.

S'ajuda dels contextos (Ex.: Cola-cao, Coca-cola, el nom en el penja-robes...).

Reconeix el nom, el nom de companys.

Les imatges tenen molt pes i en llegir un text ens dirà tantes paraules com objectes hi ha dibuixats.

 

Etapa alfabètica: el nen completa l'aprenentatge del codi. És una etapa centrada en la descodificació i la recerca de significat queda en segon terme. Si no pot donar valor sonor a una grafia, no llegeix.

  • S'observa una primera fase durant la qual els alumnes estan tan absorts a lletrejar (fet correctament, però de manera molt lenta) que els dificulta totalment la comprensió.

Necessita descodificar, tanmateix, paraules memoritzades o que ja ha llegit.

Ex.: La mare compra pa i el pare compra llet.

No es fixa en el context o il·lustració.

  • En una segona fase fa relectura de tot el text per dotar-lo de significat.

 

  • Finalment, arriba a una integració, lletreja o sil·labeja, però ja comprèn textos curts.

Llegeix en veu baixa i de vegades només movent els llavis.

 

Etapa ortogràfica: el nen és capaç de reconèixer instantàniament morfemes, paraules, grups sintàctics... amb la mateixa rapidesa que permetria una lectura logogràfica, però amb una precisió absoluta.

Creació d'un lèxic que inclou dades ortogràfiques, semàntiques, fonètic fonològiques de cada paraula.

Ex.: àvia havia a via

El lector expert conserva les dues vies per llegir:

La via lèxica per a les paraules conegudes. Ex.: El nom de l'escola el llegim de cop d'ull.

La via fonològica o de lletrejar per a les paraules desconegudes. Ex.: extenuat, el llegim lletrejant.

Per arribar a la via lèxica cal passar necessàriament per la via fonològica.

Llegeix en silenci i sense moure els llavis.

Fa prediccions del contingut.

Té una bona comprensió del text.

Com a escola observem els nens, els anem situant en cada estadi de lectura i escriptura i els ajudem a fer el salt a l'estadi següent plantejant-los activitats que els permeten fer aquest pas.


Arxius: