Línia pedagògica
|
El plantejament educatiu de la nostra escola adopta una concepció constructivista dels processos de desenvolupament i d'aprenentatge, com a marc global per a la planificació de l'acció educativa. Aquesta ens porta a entendre la intervenció pedagògica com a orientadora i facilitadora dels processos d'aprenentatge escolar, creant les condicions favorables perquè l'alumnat pugui desenvolupar al màxim les seves capacitats. |
 |
L'acció docent tracta de promoure l'activitat mental com a base dels processos de desenvolupament personal. L'alumnat és el veritable agent del seu propi procés de construcció del coneixement, en el que va integrant esquemes de coneixement cada cop més complexos i interrelacionats.
Per tal de donar significativitat als aprenentatges, l'activitat pedagògica s'orienta en dues direccions:
Com més elevat és el grau de significació (més nombroses i complexes relacions amb altres elements), més gran és la funcionalitat, ja que es pot relacionar aquests continguts amb un ventall més ampli de situacions i de continguts nous.
 |
 |
La concepció constructivista té com a propòsit l'organització de l'ensenyament de manera que l'alumnat sigui capaç d'aprendre a aprendre. En aquest sentit, des de l'escola es pretén promoure en l'alumnat l'adquisició d'estratègies cognoscitives tant d'exploració i de descobriment, com de planificació i control de l'activitat pròpia.
 |
 |
Amb la finalitat de donar una resposta adequada a les necessitats educatives de cadascun dels alumnes i de les alumnes, es promou la individualització de l'ensenyament, que suposa ajustar el tipus i la quantitat d'ajuda pedagògica a les diferents característiques de l'alumnat. L'eficàcia del mètode d'ensenyament es valora a partir del grau d'ajustament a les necessitats de l'alumnat implicat en unes activitats concretes d'aprenentatge, per tant, a priori, no es renuncia a cap metodologia.
Plantejament lingüístic
El nostre centre es defineix com a escola plurilingüe i respectuosa amb la diversitat sociolingüística de l'alumnat. Entre les finalitats que persegueix a l'acabament de l'escolaritat obligatòria, figuren:
L'Escola Andorrana estableix que la llengua vehicular principal de l'alumnat és la llengua catalana i, per tant, al llarg de l'ensenyament maternal, independentment de la llengua familiar, tots els escolars i les escolars han d'arribar a tenir un domini suficient que els permeti aprendre a llegir i escriure en aquesta llengua durant el primer cicle de la primera ensenyança.
Donada la poca presència de la llengua francesa en el context familiar i social de la majoria d'infants d'Andorra, se n'afavoreix la presència en el context escolar de manera que la seva adquisició es faci des de les primeres activitats d'ensenyament i aprenentatge. S'introdueix en l'ensenyament maternal i ocupa una part important de les activitats de primera ensenyança, per mitjà d'un dels dos ensenyants de l'aula que utilitza el francès com a llengua vehicular. També un mestre/una mestra especialista (d'educació física) utilitza aquesta llengua per desenvolupar la seva tasca docent.
El castellà té una presència important en les relacions socials en l'entorn immediat de l'alumnat. Cal assegurar, però, des de l'escola, l'ensenyament dels usos formals d'aquesta llengua. S'introdueix a partir de tercer cicle de primera ensenyança, per part d'un mestre/d'una mestra especialista, com a matèria específica. També un mestre/una mestra especialista (de plàstica) utilitza aquesta llengua per desenvolupar la seva tasca docent.
L'anglès s'incorpora a partir de segon cicle de primera ensenyança, de manera gradual, per part d'un mestre/d'una mestra especialista, amb l'objectiu de sensibilitzar i motivar l'alumnat envers el seu aprenentatge.
En resum, durant els dos nivells, l'escola facilita el domini oral i escrit de la llengua catalana, francesa i castellana i una sensibilització cap a la llengua anglesa.
Trets d'identitat
Els aspectes que caracteritzen el nostre centre són comuns a totes les Escoles Andorranes i es desglossen en els següents:
|
- Coeducació Partint de la finalitat de formar l'alumnat en el respecte a la diversitat, i atenent els drets i llibertats fonamentals, es proporciona un ensenyament on la coeducació és un principi que impregna totes les àrees, les aules i les activitats escolars. |
 |
- Confessionalitat
L'escola es manifesta aconfessional i declara el seu respecte a totes les creences religioses de l'alumnat i del personal. Per tant, renuncia a tot tipus d'adoctrinament, proselitisme o sectarisme, i es mostra respectuosa amb les diverses concepcions filosòfiques del món i de la vida.
Per acord entre el Bisbat d'Urgell i el ministeri encarregat de l'educació, actualment, de manera voluntària l'alumnat de primera ensenyança pot assistir a classes de religió catòlica dintre de l'horari lectiu.
La celebració de les festes populars obeeix a la difusió de les tradicions culturals del país i a l'afavoriment del desenvolupament de la identitat andorrana, com a punt de referència del pas del temps, sense emfatitzar el caire religiós que pogués tenir implícit.
El mestre/la mestra pot donar el seu parer personal si l'alumnat li demana.
- Pluralisme i valors democràtics
L'escola és respectuosa i no discriminatòria amb qualsevol concepció filosòfica del món i de la vida, i amb les diverses ideologies polítiques.
La pluralitat s'ha de viure a l'escola tant pel que fa a les idees religioses com polítiques. El mestre/la mestra posarà l'alumnat en contacte amb les diferents opcions, sense amagar-ne les pròpies, ni imposar-ne cap de determinada.
S'orienta a l'enfortiment dels valors democràtics destinats a contrarestar alguns brots d'intransigència i radicalisme tant de tipus religiós o cultural com de convivència.
 |
 |
S'estimula en l'alumnat l'adquisició dels valors i el desenvolupament d'actituds que facilitin la convivència dins d'una societat democràtica, fomentant l'esperit universal, crític i creatiu, la solidaritat, l'esforç personal, el respecte per la natura i per les coses comunes, la comunicació i el diàleg, la integració i la participació social i cívica. Cal formar en el respecte de la diversitat, dels drets i llibertats fonamentals, i en l'exercici de la tolerància dins dels principis democràtics de convivència i pluralisme.
|
- Escola inclusiva L'Escola Andorrana en el seu programa de presentació es defineix com a inclusiva, en el sentit que refusa la dicotomia entre educació ordinària/educació especial, substituint-la per un plantejament d'individualització de l'ajuda pedagògica. Aquesta consisteix en ajustar el grau i tipus d'ajut a la naturalesa i magnitud de les necessitats educatives presentades per l'alumnat. |
 |
Estructura organitzativa
Equip directiu: director/directora i cap d'estudis
Personal docent:
Personal no docent:
Altre personal cedit pel ministeri encarregat de l'educació: psicopedagog/psicopedagoga.
Altre personal extern al ministeri encarregat de l'educació: personal de l'EENSM (educador/educadora, auxiliar, logopeda, etc.), mestre/mestra de religió, auxiliars del servei de menjador, personal de cuina contractat per l'AMPAEA, monitors/monitores dels tallers de migdia.
Reglament de convivència
|
L'escola és per a tota la comunitat educativa, i especialment per a l'alumnat, un espai relacional per excel·lència on interactuen amb companys, companyes i adults en situacions molt diverses (de joc, d'aprenentatge, de cooperació...). Representa una font d'experiències, de socialització i d'educació moral de gran abast. |
 |
Considerem imprescindible per portar a terme la nostra tasca educativa disposar d'un clima relacional on el respecte, la responsabilitat i la participació de tots els membres de la comunitat escolar estiguin presents i en el que cada un i cada una de nosaltres actuï de forma responsable i rigorosa amb el respecte dels drets i dels deures establerts.
 |
 |
El reglament pretén regular la convivència per tal de disposar d'un ambient de treball solidari i positiu, fomentant la participació i la comunicació de famílies, alumnat i adults que treballen al centre.
Els principis sobre els que es basen les decisions que es prenen a l'escola i que afecten la convivència són:
- La regulació de la convivència ha de recaure, en part, en les persones adultes que guien la vida escolar, però també ha de ser una tasca que les nenes i els nens han d'aprendre a fer, perquè han de tenir la possibilitat de regular la seva vida en comú utilitzant els mecanismes d'autogovern i d'autonomia escolar.
La concreció dels comportaments esperats (normes) ens salvaguarda de l'arbitrarietat (ens dóna un entorn previsible i més segur). El seu coneixement i difusió ha de ser adequat a cada context (aula, cicle...) i requereix un treball i una actualització constant.
- El punt de partida per a la definició d'aquests comportaments esperats se situa en el respecte de drets i deures dels membres de la comunitat educativa.
- Entenem la disciplina com un mitjà educatiu que incorpora un conjunt de mecanismes i estratègies que permeten crear un bon clima educatiu i que condueixen cap a l'autodisciplina.
- Entenem que els conflictes són inherents a la relació que es produeix cada cop que hi ha un enfrontament d'interessos i que poden suposar una oportunitat d'aprenentatge i d'enriquiment, sempre i quan es gestionin de forma adequada.
- Tot i que aquest marc d'intervenció té una intenció preventiva, ens trobarem en situacions que requeriran l'adopció de mesures disciplinàries. Aquestes hauran de tenir un caràcter educatiu i hauran de contribuir al procés general de formació i recuperació de les persones implicades.
- Malgrat que el centre no té capacitat de resolució d'alguns conflictes (que seran competència d'altres institucions o organismes), ha de posar en funcionament tots els recursos dels que disposa tot i acceptant les limitacions.
Es tracta, doncs, d'una concepció de regulació de la convivència participativa, tal com requereix un aprenentatge de la democràcia des de l'escola, que pretén també atendre la diversitat, eix fonamental dels principis psicopedagògics del centre.
Les normes de convivència d'aquest centre són per definició el respecte a la integritat física i moral, als béns de les persones que formen part de la comunitat educativa i a totes aquelles persones i institucions que es relacionen amb el centre amb motiu de la realització de les activitats i els serveis.
En la concepció d'aquest reglament s'ha intentat en tot moment transmetre la idea que la convivència és un procés d'aprenentatge que requereix més planificació que no pas respostes sobtades (des de l'experiència hem comprovat que les respostes en fred, raonades i meditades acostumen a ser solucions més vàlides per als conflictes).
